En interpretació musical, dobles cordes es refereix a la tècnica de tocar dues notes alhora en un instrument de corda com un violí, una viola, un violoncel, o un contrabaix. En interpretar una doble corda, dues cordes alhora són fregades o premudes (puntejades) de manera simultània.
Pot tocar-se tant amb posicions com amb la corda a l'aire. Triples cordes és la mateixa tècnica però aplicada a tres cordes i quàdruples cordes s'aplica a les quatre cordes.
Exemples de dobles cordes apareixen per primera vegada de manera notable en el Capriccio Stravagante de Carlo Farina compost el 1627, i en algunes de les sonates de l'op. 8 de Biagio Marini de 1629.